De la història de la pesca a Catalunya a la política pesquera comú (II): dels inicis autogestionats (1000?-1700s)


D’exemples d’organització de pescadors en tenim un munt des de l’antiguitat. A Catalunya probablement els primers textos històrics són de l’any 1114 (Confraria de Sant Pere de Tortosa), tot i que són molt més abundants a partir de 1400.

Quan pensem en organitzacions de pescadors de seguida pensem en les actuals confraries (tot i que la seva forma actual és de l’entorn de 1943), però, …. són les confraries les estructures més antigues d’ordenació pesquera?…no!, tenim constància d’organitzacions més antigues formades no exclusivament per pescadors però que estaven vinculades a la gestió pesquera. Un exemple és la denominada Universitat de la vila de Cadaqués que ja al segle XIV regulava l’accés als recursos pesquers …. i ho feia de manera comunal. (Quant podrien aprendre els apòstols de la privatització de l’accés al recurs pesquer de la història pesquera!). Resulta interesant que la gestió comunal no era  només en referència a l’accés al recurs pesquer, també eren comunals els mitjans de producció: xarxes i embarcacions!. Per algunes arts de pesca la propietat comunal va ser la norma durant segles a Catalunya.

El fet que una mateixa organització tractés conjuntament temes marins i altres que no ho eren no és únic de la Universitat. Durant segles l’estructuració de l’activitat pesquera no tenia un caràcter individual respecte a altres activitats productives i els pescadors eren “d’esclop i espardenya”, ja que treballaven tant al camp com al mar.

Això em fa pensar … hauríem de retornar a esquemes similars per fer una producció més integrada, i no limitar-nos a promoure estructuracions verticals en la cadena de producció en l’àmbit pesquer, tal com s’està fent a l’actual reforma de la política pesquera comú a través de l’organització comú de mercat?. Quan parlem de la multifuncionalitat (per exemple a través de la promoció de la pesca turisme) no estem tornant al moment on es reconeixia que la pesca no era una activitat amb prou benefici per no requerir d’altres activitats complementàries? Els historiadors del futur diran que els pescadors del segle XXI eren de “sonar i crema solar” :)?

A meitats del segle XIV, les confraries es van anar corporativitzant, i es van transforma en associacions professionals, constituint-se en  l’origen dels gremis de pescadors i navegants (tot i que a Catalunya no adquiririen formalment aquest format fins al segle XVI). Per què es va produir aquest procés de corporativització? Doncs probablement va ser una estratègia defensiva de la gent que ja treballava al mar en un marc de recessió econòmica a Catalunya, per tal de defensar els seus interessos limitant qui podia entrar a formar part de la corporació, és a dir, qui tenia drets de pesca, vistos des d’una perspectiva comunitària.

Elles mateixes gestionaven l’ordenació de l’accés als recursos pesquers, la regulació de les arts de pesca i l’ajut als orfes i vídues de pescadors de desapareguts, així com altres funcions de caràcter social i assistencial…. dit d’un altre manera una autogestió força gran, on les administracions del moment no tenien cap paper (o millor dit es limitaven a cobrar impostos). En aquell moment el consell gremial tenia potestat absoluta per a decidir tot sobre la gestió pesquera.

Font: Ricard Soler. Un passeig pel meu món

Nota: la font d’informació principal d’aquesta entrada és La pesca a Catalunya

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s